Actualitat: Educació i mobilitat social a Catalunya

Infografia elaborada pel diari El Punt/Avui

"L'educació determina la posició social i és el factor clau per democratitzar les oportunitats" això és el que assegura l'informe Educació i mobilitat social que va presentar ahir la Fundació Jaume Bofill. En aquest estudi es marca amb vermell la importància de l'educació, qualificant-la d'eix determinant que ha permès a les classes més modestes escalar en l'estructura social. En aquest sentit es conclou que gràcies a l'ensenyament s'ajuda a derrocar el mur de la desigualtat d'oportunitats. Les xifres parlen per si soles: de cada 100 persones d'origen obrer, 48 escala fins a classes intermèdies mentre que 15 arriba a graons més alts, com l'escala directiva i professional.

La Fundació Jaume Bofill assevera en l'informe que "tot i presentar una baixa despessa pública social, educativa i de beques, la societat catalana es confirma com una una societat oberta, fluïda i meritocràtica". I es que el sistema d'ensenyament català funciona malgrat que la despessa en educació a Catalunya estigui en un nivells molt més baixos que la mitjana europea (dades al quadre adjunt). 

L'estudi afirma que una major inversió en educació faria créixer encara més la mobilitat social a Catalunya. Així, recomana, s'hauria de treballar en camps com el de la política de beques per seguir promovent l'ascensor social. Tot alhora que adverteix dels perill de les retallades pressupostàries en l'àmbit de l'ensenyament. La crisi, doncs, s'ha convertit en un factor de risc que s'ha de minimitzar si no es vol tornar enrere en matèria de mobilitat social.

Un pas endavant: "L'educació en la societat digital"

La setmana passada es va celebrar la 26a edició de la Semana Monográfica de la Educación, organitzada per la Fundación Santillana. El tema d'enguany ha estat “L'educació en la societat digital”, i les conclusions d'aquest congrés, giren al voltant de la següent idea: l'alfabetització digital pot democratitzar encara més l'ensenyament, però encara estem lluny que aquesta s'acabi d'implementar amb èxit.

Entre els interlocutors d'aquesta Setmana Monogràfica, destaquen Irene Rigau, consellera d'Ensenyament de Catalunya; María Fernanda Campo, ministra d'Educació de Colòmbia; i Javier Rodríguez Zapatero, director general de Google per a Espanya i Portugal; entre molts d'altres. Tots ells van analitzar a fons com s'està duent a terme aquest procés de canvi de paradigma cap a l'escola 2.0. El president del Grupo Santillana i director de les jornades, Emiliano Martínez, va assenyalar que “és inevitable afegir tecnologies a les classes, perquè així funciona el món que ens envolta. De fet, l'única manera que la velocitat del canvi no ens arrossegui és saber manejar les eines digitals”.

El problema és que, a la pràctica, no s'està treient tot el rendiment possible dels mitjans implantats als instituts i escoles. “Els alumnes estan sovint més formats que els seus mestres”, va reconèixer un dels docents participants la Setmana Monogràfica. Una altra professora de l'institut madrileny Eijo y Garai afegia: “El sistema educatiu està massa mancat de recursos com perquè l'alfabetització digital funcioni. La manca de personal no ens permet tenir coordinadors TIC, la majoria de material arriba tard, és antic i no funciona”.

Per altra banda, el model 1x1 (un ordinador per alumne), si bé és cert que permet una major autonomia a l'estudiant en l'ús de les TIC, l'expert de la Unesco i redactor del document bàsic de les jornades, Francesc Pedró, assegura que la seva acollida és sovint “més aviat tèbia”. Diu que la inversió que requereix no s'equipara al profit que se'n treu.

Amb tot, la XXVI Semana Monográfica conclou que les TIC permetran una major democratització de l'educació, però encara queda molta feina per fer i molts errors per corregir. 

Entrevista: Sergio González, estudiant de beca Séneca que aquest any cursa periodisme a la UAB

Per començar, com està anant l'experiència Séneca? Com van aquests primers mesos estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)?

A grans trets estic content i em trobo còmode. La universitat té unes instal·lacions adequades i l'ambient de treball és distès i acollidor.

Ets de Burgos, vas estudiar tres anys a Bilbao i ara has decidit fer el darrer curs de periodisme a Barcelona. Què et motiva per moure't tant? 

La cerca d'oportunitats, sens dubte. En el nostre futur ofici, el periodisme, s'ha d'aspirar el més alt possible en l'àmbit professional i procurar trobar les majors sortides possibles. A les grans ciutats les possibilitats de trobar un futur professional d'acord al meu ideal incrementen. A més, crec que sortint fora de casa i coneixent indrets diferents s'aprèn molt i un mateix es fa més fort.

Hi ha algun motiu concret pel qual hagis escollit una beca Séneca en lloc de marxar d'Erasmus fora d'Espanya?

M'agrada el país on visc i penso que no és necessari sortir a l'estranger per conèixer noves cultures. En una ocasió vaig arribar a sol·licitar anar-me'n a Suècia, però no m'ho van concedir. En tot cas, estic molt satisfet amb els moviments que he realitzat durant els meus estudis.

Després d'aquest inici de curs, has trobat moltes diferències entre la Universidad del País Vasco (UPV) i la UAB.

Sí. Crec que les diferències entre les universitats són sempre paleses. A la UPV tenia totes les classes en castellà, a una facultat reformada i amb un altre tracte. És una qüestió cultural. Aquí tinc les classes en català, amb més mitjans audiovisuals que allà i un altre ambient. No té res a veure. No crec que cap de les dues s'hagi de qualificar com a millor o pitjor, simplement són diferents.

Per a un estudiant com tu, el canvi més important d'una universitat a una altra en quin sentit es percep? En l'estil de docència, en l'administració i gestió del centre o en els propis companys de classe?

L'idioma marca molt, això és clar. La docència, sota el meu punt de vista, és millor la de la UAB. Més precisa, més especialitzada i s'aprofunditza més. L'administració, aquí, també treu millor nota, no estic acostumat a disposar d'una oficina de gestió acadèmica disponible tots els dies amb un ampli horari. Sobre els companys de classe, seria cínic no admetre que m'ha costat una mica més del que esperava, però en aquest moment, amb tan sols dos mesos aquí, puc afirmar que la gent és acollidora.

Ets quatre anys més gran que la generació de la majoria dels estudiants amb els qui comparteixes classe. Notes la diferència, et condiciona en algun sentit?

Es nota en alguns aspectes. La maduresa en aquestes edats té un punt que marca, tot i que penso que no és determinant.Tot va lligat a la personalitat de cadascú. Jo no tracto ni considero a ningú d'una forma o una altra  en funció de la seva edat, crec que seria un error gravíssim. S'ha de conèixer, interessar-se i després treure les teves pròpies conclusions sense que l'edat condicioni com a prejudici.

Explica'ns com funciona una beca Séneca per a estudiants universitaris.

En primer lloc s'ha de saber diferenciar entre ser alumne d'intercanvi i Séneca. L'alumne d'intercanvi s'acorda entre universitats. Es por ser alumne d'intercanvi sense beca Séneca. Si t'accepten estudiar a una altra universitat, pots sol·licitar la beca. La seva durada és d'un curs sencer i t'ajuden econòmicament amb 500 euros mensuals. Si vols que te la concedeixin has de tenir una bona nota mitja i va en relació al nombre de sol·licituds requerides. En el meu cas, no he tingut problemes per aconseguir-la, encara que sí que haig de dir que la burocràcia per entregar i enviar tot el necessari ha estat poc menys que un calvari.

A nivell personal, i comptant amb la teva experiència, creus que està ben organitzat el sistema de beques Séneca?

La meva experiència diu que l'ajuda econòmica és important i s'agraeix, però la paperassa burocràtica és excessivament complicada. A més, t'exigeixen anar a totes les classes i altres requisits, que tot i que a vegades ni ho miren, em semblen una mica extravagants. Per altra banda, trobo bé que s'exigeixi matricular-se a una sèrie de crèdits i aprovar-los, perquè la beca és una ajuda, un premi per aquelles persones que cerquen noves experiències i que s'ho han guanyat amb el treball i l'esforç dels anys anteriors.

Combines els estudis amb una ocupació laboral. És una necessitat en cas d'estar de Séneca? Comptaves amb treballar abans d'arribar a Barcelona?

Home, amb 500 € al mes pots intentar arribar molt justet a final de mes i tenint en compte que la beca s'ingressa trimestralment, és difícil. Un dels motius pels quals vaig decidir desplaçar-me és perquè tenia una oferta laboral en cas de venir a Barcelona. Tenint això amarrat ja disposava d'una font d'ingressos fixa i juntament amb la beca, puc viure de manera independent amb els meus propis recursos. Una cosa que s'agraeix.

Com a castellanoparlant, t'ha suposat algun problema el fet que la llengua vehicular de l'educació a Catalunya sigui el català? 

Un problema sí que ha estat, sobretot al principi. Aquí a Catalunya, a la UAB, la immensa majoria de les classes s'imparteixen en català, i jo no l'havia escoltat ni parlat mai. No obstant això, durant l'estiu vaig empapar-me de les coses bàsiques del català per no venir de zero. La veritat és que no és un idioma que resulti complicat per a parlar i entendre. En aquests dos mesos he après moltes coses d'entendre totes les classes i converses sense massa problemes. Al País Basc, com dèiem abans, les coses van ser diferents ja que totes les classes eren en castellà, perquè així ho vaig triar. A més, l'idioma propi no està tan estès com aquí, probablement per la dificultat que implica dominar-lo.

Família: La Setmana de la Ciència

Aprofitant que del 18 al 27 de novembre se celebra la 16ena edició de la Setmana de la Ciència, us volem recomanar alguna activitat per aquest cap de setmana. Per exemple, aquest dissabte dia 26 podeu assistir a la segona ExpAliments, una festa que té per objectiu aprofundir sobre els aliments i la nutrició, així com experimentar amb ells. Per a fer-ho s’organitzaran, durant tot el dia, experiments en directe, jocs, tallers i altres activitats familiars. Hi haurà, per exemple, un taller per intentar esbrinar l’índex de massa corporal; un altre que donarà a conèixer les experiències olfactocromàtiques, sobre la tècnica de l’esterificació, també s’ensenyarà a escollir un esmorzar saludable, etc. El públic més petit podrà veure espectacles de titelles, jugar amb els jocs de taula dissenyats per estudiants de Nutrició Humana i Dietètica o llegir contes.

L’ExpAliments tindrà lloc aquest dissabte de 10.30 h a 14.30 al campus de l’Alimentació de Torribera (UB), a Santa Coloma de Gramenet. L’activitat s’emmarca dins la Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca.

Obstacles: Educació enllaunada

Fa uns dies obríem a La Pissarra 2.0 una sèrie que mostra alguns dels més espectaculars i eficients centres educatius d'arreu del món i arribàvem a la conclusió de quant d'important és un bon entorn per encarar amb més garanties el progrés educatiu. Doncs bé, no cal anar massa lluny per veure l'altra cara de la moneda d'aquests edificis. Parlem dels barracons en què molts estudiants de Catalunya estan obligats a fer classe per la indisponibilitat d'un centre en condicions.

Per posar-ne un exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha vuit escoles en barracons. Una xifra que afecta al voltant de 1.500 alumnes. En general, la instal·lació d'un col·legi d'aquestes característiques respon a la necessitat de disposar d'un espai per fer classe mentre l'edifici definitiu està en construcció. Espais senzills i mínimament equipats que tenen un esperit provisional. Precisament en aquest punt recau un dels majors greuges que impliquen els barracons, quan la permanència dels alumnes en aquest tipus de centres s'allarga més del previst. I es que estudiar en aquests mòduls implica en moltes ocasions la manca de determinats espais com poden ser biblioteques, gimnasos, laboratoris o un simple pati. Per solucionar aquestes i altres qüestions funciona la Xarxa d'Escoles en Barracots, que va publicar un manifest on resumeix les quatre demandes bàsiques que reclama a l'Administració:

- Que s'asseguri com a premissa la qualitat educativa en totes les fases del procés.

- Que es fixi un termini màxim de 3 anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu.

- Que es planifiquin d'inici el conjunt de les instal·lacions provisionals amb les màximes ampliacions necessàries.

- Que s'articulin sistemes de participació dels pares i mares i de les direccions dels centres amb l'Administració. 

Són quatres punts bàsics que ha d'assegurar l'Administració per poder garantir una educació digna. Tot perquè un espai adequat és fonamental per l'eficient aprenentatge dels alumnes i el seu correcte desenvolupament educatiu. 

Actualitat: La Comissió Europea proposa augmentar el pressupost pels Erasmus

La Comissió Europea ha proposat avui augmentar un 70% el pressupost pels programes de mobilitat, entre els quals hi trobem la beca Erasmus. En una roda de premsa, la comissària europea d'educació, Andrula Vasilíu, ho ha justificat per la necessitat d'invertir en educació i formació en temps de crisi per generar crexiement i ocupació.

La iniciativa s'engloba dins del marc pressupostari per Educació, Formació, Joventut i Esport proposat per la Comissió Europea, que compta amb un pressupost total de 19.000 milions d'euros. Dins d'aquest paquet hi destaca la beca Erasmus. Si bé fa uns mesos moltes veus apuntaven que la crisi obligaria a retallar els Erasmus, avui s'ha confirmat que no només es renuncia a minvar el pressupost, sinó que s'aposta per augmentar-lo considerablement. Això suposaria passar dels 2.800 milions d'euros que s'han destinat als Erasmus en sis anys als gairebé 5.000 milions d'euros en el període 2014-2020. 

Malgrat que la decisió final l'hauran de prendre el Parlament Europeu i els Estats Membre, el portaveu comunitari d'Educació, Dennis Abbott, ja va dir aquest cap de setmana a Rac1 que era molt probable que s'aprovés la petició de la Comissió Europea, en tant que és imprescindible invertir en educació per sortir de la crisi. 

L'augment del pressupost pels projectes de mobilitat l'hem d'entendre com una molt bona notícia si tenim en compte que Espanya va ser el tercer país de la Unió Europea que més es va beneficiar dels programes europeus de mobilitat i educació l'any passat, amb un total de 62.500 joves que van rebre beques o ajuts. 

Mentrestant, aquí a Catalunya el govern de CIU ha anunciat avui que continuaran les retallades.

Un pas endavant: les biblioteques escolars

Avui us volem parlar de “puntedu”, un projecte educatiu, creat durant el curs 04-05, amb l’objectiu d’impulsar i consolidar el funcionament de la biblioteca escolar com una eina trascendental d’aprenentatge i coneixements. Vol, alhora, ser un recurs i servei adreçat al professorat i un espai obert a tota la comunitat educativa. A més, pretén:  

• Promoure l'`habit lector i el gust per la lectura dels nens/es
• Incentiver-ne l'ús per a tota la comunitat educativa
• Relacionar la biblioteca escolar amb les biblioteques públiques i els plans d'entorn
• Promoure la xarxa de biblioteques escolars

Aquest projecte va dirigit a tots aquells centres educatius que imparteixen ensenyements d'educació infantil, primària, secundària, educació especial i formació de persones adultes. Una vegada hagin estat seleccionats en les diferents convocatòries del Programa Biblioteca escolar “puntedu”, aquest dota d’equipament informàtic, de material didàctic i de 2.000 perquè els centres educatius proposin el seu propi projecte per a la biblioteca escolar i el posin en marxa. Totes aquelles escoles que són acceptades a participar a “puntedu” han de comprometre’s a donar continuïtat al projecte durant tres cursos escolars així com participar en les activitats de formació i coordinació que es proposin. Un cop finalitzats aquests tres cursos, els centres hauran de valorar la seva tasca i la incidència del programa amb diversos qüestionaris i memòries. Durant el curs 2004-2005, el projecte es va adreçar a 285 escoles. En aquests sis anys, la xifra ha augmentat fins sobrepassar els 900 centres escolars durant aquest curs 2011/2012.

La biblioteca escolar és una important eina educativa ja que té dos vessants: per una banda és un espai d’aprenentatge per a l’alumne alhora que té una funció cultural, ja que és un racó per a la màgia on predomina l’element lúdic. 

-  

-

Entrevista: Eulàlia Sànchez, directora de l'Escola de Música Creu Alta de Sabadell

"L'ensenyament musical té un tractament absolutament atípic dins del sistema educatiu"

L'Eulàlia Sànchez és professora superior de pedagogia musical, professora superior de solfeig i teoria de la música, professora de piano i Diplomada en pedagogia musical "Edgar Willems". Des de molt jove va tenir clar que es volia dedicar a la música, però d'una manera altruista: donant-la a conèixer als més petits i formant els més grans. A partir d'aquestes inquietuds va néixer l'escola que dirigeix actualment, que després de 27 anys s'ha convertit en una de les escoles de música privades més grans de Sabadell.

Quants anys fa que et dediques a la pedagogia musical?

Vaig començar als 14-15 anys fent d'auxiliar a una escola de música. En aquella època vaig començar a compaginar els estudis amb l'ensenyament als més petits i fins ara, és a dir 30 anys... en tinc 45!

Actualment dirigeixes l'Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Per què vas decidir començar un projecte propi?

Perquè em permetia desenvolupar un projecte pedagògic personal i fer-ho a la meva manera. Vaig començar fent classes particulars a casa meva. Poc a poc aquest projecte va anar creixent d'una manera natural fins a convertir-se en l'escola. 

Quina importància té la música en el procés educatiu dels infants?

La música és un llenguatge, és una forma de comunicació. És important per als infants i per a tothom en la mesura que quan ens expressem musicalment desenvolupem una gran quantitat d'aspectes musicals (ritme, afinació, oïda...), però també personals: sensibilitat, concentració, agilitat de lectura, memòria, coordinació motora... També desenvolupem aspectes socials, com pot ser el treball en equip. 

A la vostra escola els nens poden començar a fer música des dels tres anys. Com s'introdueix la música, que implica conceptes força abstractes, a nens tan petits?

A aquesta edat la música l'iniciem a través del moviment, del joc, un joc adreçat a treballar els fonaments musicals bàsics (ritme, oïda, afinació...). Els nens no són conscients dels conceptes musicals que estan aprenent, però els estan interioritzant. Quan són més grans, posem noms a aquests conceptes, els teoritzem.

També feu classes per adults. Què aporta a la gent gran l'aprenentatge musical?

En el cas dels adults, es tracta d'una activitat que els aporta una nova forma de poder expressar-se i de compartir aquesta experiència amb altres persones. Evidentment, igual que els petits, també treballen aspectes musicals i motrius, encara que a un altre ritme. 

Què en penses de la formació musical que es dóna a les escoles? És suficient?

Si l'ensenyament en general ja pateix unes mancances evidents, la música és la "nena pobre", és a dir, no hi ha una planificació clara, concreta i estable de les habilitats musicals que els alumnes han d'assolir (cada mestre fa la guerra pel seu compte), falta formació dels docents, falten mitjans... segueixo?

Durant la teva llarga experiència en l'educació musical, quina són els canvis més grans que has pogut observar?

Destacaria, com en la resta d'ensenyaments, una menor capacitat de treball i d'esforç dels actuals alumnes que, a més, es veu agreujada en molts casos per un excés d'activitats extra-escolars que fa que observem nens i nenes estressats des de ben petits. Això comporta que cada vegada apareguin més patologies, com ara el TDA-H (Trastorn del Dèficit d'Atenció, lligat sovint a la hiperactivitat). 

Actualment, creus que el fet d'estudiar i de dedicar-se a la música gaudeix del reconeixement que li correspon?

Crec que no. Sota el meu punt de vista, la manca de regulació existent fa que l'ensenyament musical tingui un tractament absolutament atípic dins del sistema educatiu. 

Família: Concerts familiars al Palau

El Palau de la Música Catalana inaugura aquest diumenge 20 de novembre una nova temporada del cicle 'Concerts familiars al Palau'. Sota aquest nom s'amaga una sèrie de concerts per facilitar l'experiència musical compartida entre pares, fills, avis, nets i germans. En definitiva, un conjunt d'espectacles que amb l'aixopluc de la música permeten que la família gaudeixi d'una lúdica i educativa experiència. 

Organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, la seva directora, Mariona Carulla, destaca que els espectacles d'enguany han estat pensats perquè la música interaccioni amb altres formes d'expressió artística com la dansa, el teatre, la poesia o les arts plàstiques amb l'objectiu de potenciar la curiositat, la sensibilitat, la imaginació i la creativitat dels petits i grans. 

Obre la temporada aquest diumenge l'espectacle 'La volta al món amb 80 instruments de percussió', destinat als nens a partir de 4 anys. Amb tot, els més petits de la casa també tindran la seva part del pastís amb altres funcions classificades per a nadons de 0 a 12 mesos, nens d'1 a 2 anys, i a partir de 2 anys i 3 anys. Tot per completar una bonica experiència familiar amb la música com a centre vertebrador. 

Obstacles: 17-N, vaga i manifestacions estudiantils

                 

Aquesta tarda milers d’universitaris catalans s’han manifestat pels carrers del centre de Barcelona en protesta per les retallades del govern de la Generalitat. Els joves s'han concentrat a la plaça Universitat i després de recórrer el carrer Pelai, han baixat per la Rambla per enfilar fins a la plaça Sant Jaume, abans de pujar Via Laietana i acabar a la plaça de Catalunya. La manifestació ha estat presidida per una pancarta amb el lema L'educació és el futur. Defensem-la. Durant la protesta els estudiants han cantat consignes contra les retallades i han denunciat que el govern vol augmentar les taxes i dur a terme acomiadaments amb l’objectiu de “privatitzar” les universitats.

La manifestació ha estat el punt final de la jornada de vaga d’estudiants, treballadors, personal administratiu i professors d’aquest dijous a les universitats de catalanes. Aquesta ha estat convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), coincidint amb el Dia Mundial de l’Estudiant. Ha estat seguida de manera desigual entre la comunitat educativa, amb menys afluència d’estudiants del que és habitual, però amb la majoria de les facultats obertes. 

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat el centre que més ha seguit la vaga, ja que pràcticament no hi ha hagut activitat a les principals facultats. En canvi, a la Pompeu Fabra (UPF) hi ha hagut una normalitat gairebé absoluta al llarg del matí. Durant tot el dia, a més, els estudiants han tallat la circulació en diversos punts estratègics com l’Avinguda Diagonal, la plaça Francesc Macià, el carrer Balmes, la Gran Via o els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).  

Actualitat: Eleccions 2011

Donat que aquest diumenge se celebren les Eleccions Generals, avui a la Pissarra 2.0 us oferim un breu resum de les línies bàsiques dels projectes educatius dels principals partits a Catalunya:

PSC

• Compromís d'invertir més i millor en educació. Proposen presentar al parlament els objectius educatius per la pròxima dècada en el marc de l'Estratègia Europa 2020, juntament amb una memòria econòmica pel seu compliment. 
• Extensió de l'oferta educativa a les diferents etapes de la vida. 
• Els millors professors en un continu procés de millora. Millorar la formació dels professors i establir un sistema per accedir a la docència semblant al MIR.
• Tots els centres que depenen de fons públics, els públics i els privats concertats, han de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions, per la qual cosa han de garantir una escolarització equilibrada de tot l'alumnat amb especials dificultats d'aprenentatge, assegurar el principi de gratuïtat efectiva per les famílies i dur a terme una gestió transparent i controlable socialment.
• Impuls definitiu de l'anglès
• Ampli sistema de beques per garantir l'estudi a tots els nivells
• Reorganitzar el mapa universitari espanyol i millorar la interacció i els fluxos de coneixement. 

PP

• Recolzar més els professors i potenciar el seu reconeixement, prestigi i autoritat
• Sistema educatiu que ha de comptar amb les famílies
• Llibertat d'elecció de la llengua vehicular, en català o castellà
• Els continguts de les matèries no ha de respondre a projectes ideologitzadors
• La formación profesional s'ha de convertir en un poderes instrument per l'ocupació del joves i, per tan, cal que sigui concebida com un camí cap a l'èxit. 
• Educació secundària de qualitat que incentivi també la qualitat de les universitats. 
• Les universitats han de ser autentiques fabriques de coneixement per a la societat espanyola. Per això cal potenciar la mobilitat i l'evaluació de resultats.

CIU

• Defensar un model educatiu d'interès públic i de qualitat que permeti continuar el desplegament de la Llei d'educació de Catalunya, basat en els valors de la cultura de l'esforç, el respecte i la qualitat docent, que respecti l'autonomia dels centres i recuperi l'autoritat del mestre.
• Avançar cap a una formació d'alt nivell i d'excel·lència
• Seguir defensant el model d'immersió lingüística en català i augmentar les competències en altres llengües, especialment l'anglès
• Garantir el dret a l'educació i a la llibertat d'elecció de centre, d'acord amb el seu ideari i projecte educatiu
• Defensar, amb el Pacte Fiscal, un finançament que ens permeti avançar cap a l'objectiu de destinar el 6% del PIB a despesa educativa. 
• Exigir el traspàs a la Generalitat del ple exercici de les competències de gestió de les beques i ajuts concedits amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat
• Impulsar la internacionalització del sistema universitari català i potenciar la coordinació

ERC

• Educació, igualtat d'oportunitats i construcció nacional
• Recerca de l'equitat educativa, superant les desigualtats per nivell socioeconòmic
• Tenir competències exclusives per tal de poder desenvolupar polítiques pròpies en educació
• Potenciar i consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular al sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com a factor de cohesió social en un marc plurilingüe
• Laïcitat: convivència i respecte a la llibertat de consciència

Un pas endavant: Edificis per l'educació

Avui a La Pissarra 2.0 encetem una sèrie sota el nom 'edificis per l'educació' que tindrà continuïtat durant les properes setmanes. A partir d'aquesta col·lecció, hem trobat interessant mostrar-vos algunes de les construccions arreu del món relacionades amb el món de l'educació i l'ensenyament. Construccions que destaquen no només per la seva espectacularitat estètica, sinó també per adoptar enginyoses solucions davant les diverses particularitats que ha de tenir un centre d'estudi. I és que l'arquitectura d'un espai té influència anímica en l'activitat que s'hi reprodueix en l'interior de l'edifici. Per això, us portem aquesta sèrie que avui inaugurem:

Escola de secundària d'Orestad (Copenhague, Dinamarca)

Aquest espectacular edifici d'educació secundària situat a Copenhague destaca per la filosofía amb què va ser projectat: una comunió d'espais d'estudi oberts en què es promogui la comunicació entre els estudiants.

Dissenyat per 3 x Nielsen i conclòs l'any 2007, aquest centre educatiu en forma de cub també és interessant pels diferents espais de relax presents a l'interior, així com la tan anhelada lluminositat als països nòrdics que en aquest cas garanteixen els grans ventalls de colors que cobreixen l'estructura externa del recinte. 

L'Entrevista: Annabel Becerro, llicenciada en MEF

"Finalitzo els tres anys de magisteri amb una preocupant manca de coneixements" 

Annabel Becerro, 30 anys,  és llicenciada en Mestre d’Educació Física (MEF) per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011). És entrenadora de bàsquet, amant de l’esport en general i estima la seva professió malgrat que costi accedir-hi

Explica’ns com és l’experiència de començar els estudis universitaris superats els 25 anys

Estudiar superats els 25 anys et fa, almenys personalment, veure la carrera amb uns altres ulls. Malgrat tot, valoro positivament l’experiència, tot i que m’ha deixat una mica de mal sabor de boca al no complir totes les meves expectatives. Crec que l’edat et fa encarar els estudis d’una manera més “responsable” i “organitzada”, aprofitant al màxim el poc temps lliure, però evidentment això dependrà de cada persona. El que sí que tinc clar, després d’haver cursat aquests tres anys, és que em penedeixo de no haver començat la carrera en l’edat que tocava, però més val tard que mai.

Va ser molt dur accedir-hi?

En el meu cas puc dir que sí. Jo no tenia el C.O.U. aprovat, així que després de 10 anys vaig haver de tornar a estudiar per poder presentar-me a les proves d’accés als estudis universitaris per a majors de 25 anys. Aquestes proves són molt semblants a una selectivitat i per poder-les superar vaig assistir a una acadèmia, durant un any, per poder preparar el temari.

Quines eren les teves expectatives abans de començar la carrera? En què han variat durant aquests tres anys?

Un cop finalitzada la carrera puc dir que les meves expectatives al començar-la eren massa altes. Evidentment he après coses, però finalitzo els tres anys de magisteri amb molta manca de recursos.  Sé que el meu aprenentatge ha de continuar al llarg de la meva vida, però considero que la carrera hauria d’aprofundir molt més en temes que es passen per sobre, per tal de poder acompanyar a tots els infants en el seu procés d’aprenentatge i fer-ho de la millor manera possible.

Tu has format part de l’última fornada d’alumnes de MEF abans que s’implantés el Pla Bolonya, que ofereix un pla d’estudi més genèric i en què l’Educació Física és només una especialització de l’últim curs. Creus que els alumnes que es graduïn a partir d’ara sortiran amb els mateixos coneixements i habilitats?

No puc afirmar-ho amb tota seguretat, ja que encara no ha sortit cap fornada amb aquest nou pla d’estudis i no conec amb exactitud el temari i les matèries que es tracten, però crec que un any d’especialització és molt poc temps. Amb l’antic pla, tot i que el tercer any estava molt més enfocat a l’Educació Física, permetia treballar aquesta àrea des del inici de la carrera.

Què creus que pot aportar una mestra acabada de llicenciar respecte un docent experimentat?

Tot i sortir molt verds de la carrera, considero que les noves promocions podem aportar aire fresc. A la universitat s’intenten transmetre les noves metodologies, molt  més actives i centrades en el nen/a, i això és el que ens pot diferenciar d’alguns docents experimentats que s’hagin estancat (per comoditat, falta de renovació...) en metodologies unidireccionals on el mestre és el director d’un grup d’alumnes que no poden interactuar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Malgrat tot, i des del meu punt de vista, un docent experimentat sempre ens podrà aportar moltes més coses, ens agradin o no. A partir d’aquí caldrà decidir amb que ens quedem per nodrir-nos com a docents.

Ets mestra per vocació?

A mi aquesta feina m’agrada, aprenc amb cada sessió, gaudeixo treballant i aprenent amb els nens/es. Ets un referent per un grup d’alumnes, el guia en el seu descobriment, així que és necessari que t’agradi i que estiguis disposat a renovar-te i a seguir aprenent. És per això que considero que és una feina purament vocacional i després de la meva escassa experiència puc dir que he trobat la feina que m’agradaria exercir d’ara en endavant.

El mercat laboral està molt complicat i saturat, especialment en el teu terreny. Com veus el futur professional?

Considero que ara mateix cal tenir molta paciència. Personalment m’he pres aquest any com un any de formació, on estic realitzant diferents cursos a distància i aprofitant les oportunitats que m’estan sortint per a exercir com a docent en escoles concertades. És un futur professional incert, però ara per ara no n’hi ha cap altre. Les retallades i aquesta situació tan precària no durarà sempre, així que cal preparar-se per quan arribi el moment. 

Família: Llibres per educar en familia (I)

L'estrés de cada dia i els conflictes quotidians comencen essent petits problemes pels pares però es poden acabar convertint en un veritable mal de cap. A vegades el que cal és tan sols aturar-nos i reflexionar per reorientar la situació i d'altres vegades el que necessitem és consell. Avui a La Pissarra 2.0 us recomanem un parell de llibres que aconsellen els pares sobre com actuar en aquestes situacions i, sobretot, us aportaran aquell moment de reflexió tan necessari quan el caos es comença a apoderar del nostre dia a dia. 

La primera recomanació literària que us fem és "Guia per a pares desbordats i sense energia", de Francine Ferland. Aquest llibre pretén aportar eines als pares perquè siguin capaços de conciliar la vida laboral, familiar i personal i recuperin les ganes de ser pares. Així mateix, presta atenció a l'organització familiar i a la importància de cuidar la vida en parella. El podeu aconseguir per 15,80 € a l'editorial Graó.

Una altra proposta interessant és "Com abordar els petits i els grans problemes familiars", de Miguel C. Martínez López. És un llibre especialment útil per a aquells que volen ser pares i ho volen fer bé des d'un principi, així com per aquells que tenen algun problema de comportament amb els seus fills. Tot i així, els problemes quotidians estan presents a totes les famílies, així que llegir-lo us serà útil a tots els pares. Cal dir que el llibre uneix teoria i pràctica: per una banda es basa en les investigacions relacionades amb la intel·ligència emocional i, per altra banda, en l'experiència en el contacte amb els nens. També està publicat a l'editorial Graó i té un preu de 17,40 €.

Seguirem recomanant-vos més llibres en properes actualitzacions! 

Obstacles: Stop a les aules

La vaga del 17-N aturarà l'activitat a bona part de les classes universitàries

A una setmana vista del 17-N, la Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques (PUDUP) segueix treballant per preparar la vaga universitària del proper dijous. L'objectiu d'aquesta serà aplegar a professorat, investigadors, treballadors de l'administració i  estudiants en una jornada que serveixi per protestar en contra les retallades impulsades per Ensenyament. Està previst que en  menor o major mesura, aquesta convocatòria de vaga aturi l'activitat normal a les aules universitàries tot depenent del seu seguiment.

En un mateix sentit, una de les universitats implicades en la vaga del proper 17 de novembre tampoc haurà viscut una jornada normal avui dijous dia 10. Estem parlant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on s'organitza una Festa Major. Aquesta celebració no gaudeix de caràcter oficial des de que l'any 2009 els òrgans gestors de la UAB van deixar de participar en la seva organització. Malgrat tot, la festa continua esdevenint-se amb certa normalitat i en alguns casos acaba per afectar al horari acadèmic habitual amb la suspensió d'algunes classes. 

La FM UAB ha tingut un record per la vaga de la setmana que ve

Actualitat: Noves assignatures per fomentar l'esperit emprenedor

Les escoles catalanes introduiran dues noves assignatures a quart d'ESO i Formació Professional a partir de l'any que ve per fomentar l'esperit emprenedor dels alumnes. Aquesta mesura s'inclou dins del programa "Catalunya, escola d'emprenedors" que va aprovar ahir el Govern. 

El programa pretén inculcar una cultura emprenedora des de Infantil i Primària, a partir de la introducció a conceptes econòmics bàsics, fet que a Secundària i Formació Professional es convertirà en una assignatura optativa: "Orientació professional i iniciativa emprenedora". Així mateix, durant tota l'etapa obligatòria, diverses entitats com Cecot, Femcat o Pimec col·laboraran amb els escoles. També es promouran xerrades d'emprenedors que serveixin com a exemples als alumnes. 

En el cas de la Formació Professional, el programa "Catalunya, escola d'emprenedors" també preveu posar en marxa el programa pilot "L'empresa a prop" per incentivar els alumnes a iniciar nous projectes. Els millors projectes realitzats pels alumnes seran guardonats amb microcrèdits per tal que es puguin materialitzar. 

La Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va dir ahir en roda de premsa que l'esperit emprenedor "és una actitud i una aptitud". La consellera va explicar que aquesta iniciativa, a més de beneficiar l'economia catalana a llarg termini, també beneficiarà els alumnes en el pla personal: "L'esperit emprenedor també resulta útil en l'experiència quotidiana, a nivell personal i social", va assegurar Irene Rigau. 

Un pas endavant: la Bressola, un nou sistema d'immersió lingüística

La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure una xarxa d’escoles que practiquin la immersió lingüística en català a la Catalunya del Nord, una zona en què el català és quasi bé testimonial. Amb aquest objectiu, el primer centre que es va obrir va ser a Sant Galdric (Perpinyà) el setembre del 197, seguit d’altres al Vernet, Nils, Prada, El Soler, etc. Es tractava de le sprimeres escoles catalanes dels temps moderns a la Catalunya del Nord. Aquest creixement en el nombre d’escoles de La Bressola es va produir després que el 1995, any clau per aquesta associació cultural, se signés un conveni amb l’estat que acceptava el català com a llengua vehicular. 

Totes aquestes escoles estan inspirades en les SEASKA (escoles d’Iparralde, del País Basc), i difonen un sistema educatiu actiu i vertical, en què en una mateixa classe hi ha alumnes de diferents edats, amb l’objectiu que s’enriqueixin culturalment els uns amb els altres. Aquesta associació concep el català com una llengua socialitzadora, que cal aprendre i aplicar a la vegada. Des del 1976, doncs, les escoles de la Bressola han lluitat per la immersió lingüística, han aconseguit demostrar, als seus alumnes, que aprendre el català a la Catalunya Nord és necessari, que la seva no és una llengua estrangera. 

Entrevista: Gloria Dorado, mestra d'Educació Primària

Gloria Dorado, 28 anys. Mestra especialitzada en educació primaria. Cap d'estudis de l'Escola Teresa Claramunt de Sabadell.

Quan et sorgeix la convicció de ser professora? Per tu, l’ensenyament és una vocació?

Sempre m'han agradat molt els nens. De fet, tinc 6 nebots i el paper que desplego com a tieta va ser un gran punt a favor a l'hora de reflexionar sobre cap a on volia orientar la meva formació. En un altre sentit, també és cert que les necessitats que exigeix la societat actual, sobretot pel que fa a l'educació i els valors humans, va ser un aspecte determinant a l'hora de decantar-me per l'àmbit de l'educació. Per a mi és una gran satisfacció contribuir directament en el creixement del nen com a persona i tenir un paper tan important en el seu desenvolupament. En resum, considero que l'educació és quelcom vocacional, però també cal una formació adequada.

Quin camí has seguit, i com ha anat, per arribar on ets ara?

Vaig ser molt afortunada, ja que vaig començar a treballar al poc temps d'acabar la carrera. Vaig cobrir una substitució, com a tutora, durant tot un curs escolar a una mateixa escola. Aquell mateix any vaig preparar-me les oposicions i el resultat va ser immillorable: vaig aprovar i directament vaig entrar a treballar amb una plaça provisional durant 2 anys en una altre centre de la ciutat. I fa 2 anys, quan estava a punt d'acceptar la incorporació a l'escola on tinc la meva plaça definitiva, es va presentar l'oportunitat d'ocupar el càrrec de cap d'estudis a la primera escola on havia treballat. I, sense rumiar-ho gaire, vaig llençar-me a la piscina, fins al dia d'avui.

 

En els anys que portes de professora, has notat canvis d’algun tipus en els alumnes? I a nivell d’administració de les escoles?

Només porto 6 anys treballant en la docència, però és evident que, amb el pas del temps, la conducta dels nens ha patit un canvi notable. Sovint, els mestres amb més anys d'experiència consideren que, actualment, hi ha més casos d'indisciplina i falta de respecte de l'alumnat envers la figura del mestre/a. Personalment, no puc explicar les causes d'aquest fet, però crec que aquí juga un paper molt important la visió i opinió que té la família envers l'escola. En general, penso que la nostra societat no només està patint una crisi econòmica, sinó també, i el que és més preocupant, una crisi de valors.
 

Actualment ets cap d’estudis del teu centre. Com valores aquesta experiència i que implica aquest càrrec?

Valoro  molt positivament aquesta experiència, sobretot perquè m'ha aportat una visió més global del funcionament i l'organització d'una escola d'infantil i primària, visió que les quatre parets de l'aula difícilment et dóna. Per aquest motiu, penso que tothom hauria de formar part de l'Equip Directiu, com a mínim una vegada al llarg de la seva vida professional. És cert que aquest càrrec implica un nivell molt important de responsabilitat, maldecaps i preocupacions, així com un increment de feina i temps per dur-lo a terme, però amb ganes i il·lusió tot és possible.

En definitiva i si haig de triar, em quedo amb la part positiva, amb l'enriquiment personal i professional que ha significat aquesta experiència per a mi.

A mig-llarg termini hi ha algun projecte en concret que et plantegis?

Sí, el proper curs m'agradaria fer un màster en Pedagogia Terapèutica i, en un futur, si és possible, treballar com a educadora en una aula hospitalària.

L’educació és una de les matèries que s’està veient afectada per la crisi. Com estàs vivint el context actual de retallades? Què en penses?

En general, algunes de les mesures que el govern ha anat adoptant al llarg dels darrers anys, únicament han generat indignació entre el col·lectiu de mestres: retallada de plantilles i, en contrapartida, augment de ràtios, increment de les hores docents, retallada pel que fa a la dotació en despeses de funcionament, canvis en el calendari escolar, supressió de subvencions, la incorporació i posterior supressió de la sisena hora a Primària, baixes no cobertes des del primer dia...

És a dir, hem viscut un seguit de canvis continus que no estan aportant estabilitat al nostre sistema d'educació actual. Esperem que vinguin temps millors.

Un dels ajustos que està perjudicant als professors és la reducció de professionals. Es convoquen menys places a les oposicions i els docents han de fer més hores. Personalment ho estàs patint? Penses que es necessitarien més professors?

Aquest curs escolar, amb la retallada de plantilles i la supressió de la sisena hora, molts mestres substituts i interins estan tenint moltes dificultats per trobar feina a les escoles. Per compensar aquesta manca, el Departament ha incrementat en una el nombre d'hores docents respecte el curs passat: en el nostre cas, ara fem 24 hores lectives i 6 de permanència al centre (no docents) per a la realització de reunions de coordinació, etc. Fins ara, fèiem 23 hores lectives i 7 no docents.

D'altra banda, cal dir que amb més mestres es podrien fer més desdoblaments, els alumnes amb més dificultats podrien estar millor atesos i, en definitiva, la resposta a les necessitats dels infants podria ser de millor qualitat, però, actualment, no ens queda més remei que adaptar-nos a aquesta situació i, no per això, hem de perdre les ganes i la il·lusió per la nostra feina.

Família: cinema familiar sobre els drets humans

Aquest cap de setmana comença el Cicle de Cinema sobre els Drets Humans 2011-2012 als Cinemes Alexandra de Barcelona. Es tracta d’una proposta educativa adreçada als centres escolars, que va engegar l’any 2000 l’Institut d’Educació i la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona. Per segon any, a més, aquest projecte també s’obre a les famílies i les convida a participar en una proposta que pretén potenciar, a partir del visionat de diferents pel·lícules, la reflexió al voltant dels drets individuals i col·lectius dels infants.

Abans de cada projecció hi haurà una petita presentació sobre el film i els drets dels infants que hi seran presents. Aquest dissabte i el següent, a les 11 hores es podrà veure Viatge Màgic a Àfrica, una pel·lícula de Jordi Llompart recomanada per a nens i nenes a partir de 6 anys. El llargmetratge tracta del viatge màgic que viu una nena de deu anys, la Jana, per l’Àfrica, de com la marcarà per sempre. Parla de la imaginació, l’amistat, l’amor, la passió i la natura.

I els diumenges 6 i 12 de novembre, al mateix cinema Alexandre es projectarà la pel·lícula japonesa El meu veí Totoro.