"Finalitzo els tres anys de magisteri amb una preocupant manca de coneixements"
Annabel Becerro, 30 anys, és llicenciada en Mestre d’Educació Física (MEF) per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011). És entrenadora de bàsquet, amant de l’esport en general i estima la seva professió malgrat que costi accedir-hi
Explica’ns com és l’experiència de començar els estudis universitaris superats els 25 anys
Estudiar superats els 25 anys et fa, almenys personalment, veure la carrera amb uns altres ulls. Malgrat tot, valoro positivament l’experiència, tot i que m’ha deixat una mica de mal sabor de boca al no complir totes les meves expectatives. Crec que l’edat et fa encarar els estudis d’una manera més “responsable” i “organitzada”, aprofitant al màxim el poc temps lliure, però evidentment això dependrà de cada persona. El que sí que tinc clar, després d’haver cursat aquests tres anys, és que em penedeixo de no haver començat la carrera en l’edat que tocava, però més val tard que mai.
Va ser molt dur accedir-hi?
En el meu cas puc dir que sí. Jo no tenia el C.O.U. aprovat, així que després de 10 anys vaig haver de tornar a estudiar per poder presentar-me a les proves d’accés als estudis universitaris per a majors de 25 anys. Aquestes proves són molt semblants a una selectivitat i per poder-les superar vaig assistir a una acadèmia, durant un any, per poder preparar el temari.
Quines eren les teves expectatives abans de començar la carrera? En què han variat durant aquests tres anys?
Un cop finalitzada la carrera puc dir que les meves expectatives al començar-la eren massa altes. Evidentment he après coses, però finalitzo els tres anys de magisteri amb molta manca de recursos. Sé que el meu aprenentatge ha de continuar al llarg de la meva vida, però considero que la carrera hauria d’aprofundir molt més en temes que es passen per sobre, per tal de poder acompanyar a tots els infants en el seu procés d’aprenentatge i fer-ho de la millor manera possible.
Tu has format part de l’última fornada d’alumnes de MEF abans que s’implantés el Pla Bolonya, que ofereix un pla d’estudi més genèric i en què l’Educació Física és només una especialització de l’últim curs. Creus que els alumnes que es graduïn a partir d’ara sortiran amb els mateixos coneixements i habilitats?
No puc afirmar-ho amb tota seguretat, ja que encara no ha sortit cap fornada amb aquest nou pla d’estudis i no conec amb exactitud el temari i les matèries que es tracten, però crec que un any d’especialització és molt poc temps. Amb l’antic pla, tot i que el tercer any estava molt més enfocat a l’Educació Física, permetia treballar aquesta àrea des del inici de la carrera.
Què creus que pot aportar una mestra acabada de llicenciar respecte un docent experimentat?
Tot i sortir molt verds de la carrera, considero que les noves promocions podem aportar aire fresc. A la universitat s’intenten transmetre les noves metodologies, molt més actives i centrades en el nen/a, i això és el que ens pot diferenciar d’alguns docents experimentats que s’hagin estancat (per comoditat, falta de renovació...) en metodologies unidireccionals on el mestre és el director d’un grup d’alumnes que no poden interactuar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Malgrat tot, i des del meu punt de vista, un docent experimentat sempre ens podrà aportar moltes més coses, ens agradin o no. A partir d’aquí caldrà decidir amb que ens quedem per nodrir-nos com a docents.
Ets mestra per vocació?
A mi aquesta feina m’agrada, aprenc amb cada sessió, gaudeixo treballant i aprenent amb els nens/es. Ets un referent per un grup d’alumnes, el guia en el seu descobriment, així que és necessari que t’agradi i que estiguis disposat a renovar-te i a seguir aprenent. És per això que considero que és una feina purament vocacional i després de la meva escassa experiència puc dir que he trobat la feina que m’agradaria exercir d’ara en endavant.
El mercat laboral està molt complicat i saturat, especialment en el teu terreny. Com veus el futur professional?
Considero que ara mateix cal tenir molta paciència. Personalment m’he pres aquest any com un any de formació, on estic realitzant diferents cursos a distància i aprofitant les oportunitats que m’estan sortint per a exercir com a docent en escoles concertades. És un futur professional incert, però ara per ara no n’hi ha cap altre. Les retallades i aquesta situació tan precària no durarà sempre, així que cal preparar-se per quan arribi el moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario