lunes, 23 de enero de 2012

Entrevista: Pol Cervera, cap de cau a l'AEiG Joan Maragall

"L’educació en el lleure és un complement a l’educació acadèmica que els nens reben a l’escola perquè es desenvolupin com a persones compromeses i crítiques amb el seu entorn"

"Ofereix als nanos la possibilitat de reflexionar, de descobrir i d’aprendre jugant"




En què consisteix l'educació en el lleure?
L’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és aquella que té com a objectiu principal la formació de l’individu com a persona, en la seva vessant espiritual i social. L’educació en el lleure és un complement a l’educació acadèmica que els nens reben a l’escola perquè es desenvolupin com a persones compromeses i crítiques amb el seu entorn. Hi ha moltes entitats que treballen a partir de l’educació en el lleure. En el meu cas, estic involucrat en l’escoltisme i el guiatge. 

Què aporta aquest tipus d’educació a la formació dels nens?
L’educació no formal aporta moltes coses en la formació dels nens. Un dels principis de l’escoltisme és que el nen sigui el vertader protagonista del seu creixement, és a dir, que no rebi solucions prefabricades ni antídots miraculosos, sinó que descobreixi el món per ell mateix, l’avaluï i tingui capacitat crítica davant de les situacions que viu en el dia a dia. L’educació en el lleure ofereix als nanos la possibilitat de reflexionar, de descobrir i d’aprendre jugant.

Quin tipus d'activitats hi feu al cau?
Al cau hi fem molts tipus d’activitats, que sempre van estrictament relacionades amb l’edat dels nens i nenes i, sobretot, amb l’objectiu pedagògic que persegueixen. L’eina principal de la nostra proposta educativa és el joc democràtic, a partir del qual s’intenten treballar els valors. Al cau també hi tenen cabuda els debats, les xerrades, els tallers i altres activitats de naturalesa variada. Totes aquestes activitats s’engloben en els eixos d’animació, que són històries basades en la realitat o ficció que ofereixen un marc de relat i un fil conductor de les aventures que vivim al cau.

Valoreu o premieu d’alguna manera la bona conducta dels nens i nenes del cau? Quin seguiment en feu?
Una de les activitats més importants del cau és el compromís. Es tracta d’una gran activitat de reflexió, individual i col·lectiva, que serveix per revisar quines són les mancances i virtuts del grup. Els caps (monitors) plantegen una dinàmica i tan sols exerceixen de guies en l’activitat, de manera que són els nanos els responsables de la reflexió i la crítica. Solen ser moments molt bonics, molt autèntics, ja que conviden els nens i nenes a expressar allò que senten i a realitzar crítiques constructives del grup.


Quina estructura té un cau? Com s’organitzen els educadors o caps del cau?
Pel que fa als nens, hi ha cinc grups dividits per edat que contemplen tres generacions, de manera que, cada tres anys, els nanos fan el salt a la següent unitat. En referència als caps, l’estructura és totalment horitzontal. Més enllà de ser caps d’unitat, és a dir, d’un grup concret de nens, els educadors assumim un càrrec de funcionament dins del cau, com pot ser l’economista, el secretari, el cap d’agrupament, l’encarregat de material, el responsable pedagògic, etc. D’aquesta manera, realitzem la feina entre tots.

Tots els que formeu part del cau sou voluntaris?
Absolutament. Els caps i aquel·les del cau compaginem els nostres estudis i feina amb la tasca a l’agrupament escolta, que és totalment voluntària. Els caus són entitats sense ànim de lucre, de manera que les quotes que paguen els pares i mares serveixen per subvencionar el material, els allotjaments, el transport i totes aquelles despeses de les activitats. De fet, si hi hagués diners o salaris pel mig, el cau perdria tot el seu sentit.

Què porta a una persona a dedicar part del seu temps a la formació dels nens sense compensació econòmica?
A mi, personalment, i suposo que en la majoria de casos, el que em va portar a fer de cap és el fet de tornar a altres nens tot allò que havia rebut dels meus caps. Cal tenir en compte que les persones que arriben a fer de cap, solen portar una llarga trajectòria d’anys el cau i valoren molt la tasca dels caps. Per altra banda, també em va incitar la curiositat de saber què hi havia darrere de tot plegat. Quan ets cap descobreixes moltes coses que abans no coneixies i que encara et fan sentir més orgullós de pertànyer al cau.

A grans trets, quines són les principals diferències entre un cau i un esplai?
La principal diferència entre els caus i els esplais és l’estructura a què pertanyen. Els caus de Catalunya formen part del moviment escolta, d’una entitat centenària que té una gran organització i que cuida molt la proposta educativa i la metodologia pedagògica als agrupaments. Així doncs, els esplais van més per lliure i els objectius que persegueixen solen ser més inestables, mentre que els caus tenen un treball més constant, més metòdic i amb una càrrega pedagògica més elevada.

Tant alguns caus com esplais s’han coordinat en molts casos a partir de l’Església Catòlica. Quin tipus de relacions hi manteniu? Influeix en algun sentit?
En el cas del meu agrupament, l’AEiG Joan Maragall, estem emparats per la Parròquia de Sant Ildefons, que és l’entitat que ens cedeix els locals perquè puguem fer-hi les activitats. La seva aportació es queda aquí. La proposta educativa del cau és totalment laica, la Parròquia n’és conscient i els pares i mares que duen els seus fills al cau també. És possible que alguns valors del cristianisme es corresponguin amb alguns principis de l’escoltisme, però en les nostres pràctiques quotidianes no hi ha cap influència directa de l’església ni de la religió.

Si haguessis de resumir els beneficis de l’educació en el lleure que feu als caus….
El cau és una cosa increïble. Jo fa setze anys que el vaig descobrir i encara en segueixo enamorat. El cau et brinda la possibilitat de descobrir que un altre món és possible, et proposa una manera de viure, d’entendre les coses, que cadascú digereix i canalitza en funció de la seva manera de ser.
El cau els ofereix als nens i nenes molts beneficis en la seva formació, amb un model que et convida a confiar en els altres i que t’obliga a merèixer la seva confiança. El cau ofereix llibertats als nanos que no tenen ni a casa ni a l’escola, et porta a viure situacions en què l’única sortida és el treball en equip i la solidaritat, et convida a mirar dins teu per descobrir el perquè del teu comportament, et cedeix una responsabilitat que et fa fort i et brinda unes amistats que difícilment deixaran de ser-ho.
Des de l’escoltisme, continuarem posant el nostre gra de sorra per deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.

sábado, 21 de enero de 2012

Família: Festa Major de Sant Antoni


Demà diumenge finalitza la Festa Major del barri de Sant Antoni de Barcelona, que s’ha celebrat a la ciutat comtal des del passat 13 de gener. Durant aquests dies s’hi han celebrat més de 100 tallers i activitats diferents, assemblees, col·loquis, dinars populars, torneigs de futbol, també activitats per als més joves... per a satisfer petits i grans. 
De les més de 20 activitats organitzades per demà, us en destaquem les següents:

A les 8 del matí:

Matinades de Festa Major
La música de les gralles sonarà, un any més, pels carrers del barri, recordant-nos que avui hi haurà la sortida del Seguici del barri de Sant Antoni.
Sortida: Escola Ferran Sunyer

A les 10 del matí:

Sant Antoni Patina 2012                            
Patinada popular i activitats obertes a tothom.
De 10 a 12 h: Classes de patinatge gratuïtes, ball amb patins i eslàlom amb patins.
Lloc: Tamarit (entre Calàbria i Rocafort)
De 12 a 14 h: Patinada popular
Hi haurà  obsequis i regals per als inscrits


A 2/4 de 10 del matí:

34a Cursa Atlètica de Sant Antoni (10 Km)
Cursa atlètica de 10 Km oberta a tothom pels carrers del barri.
Llocs d'inscripció: Esportiu Rocafort (Floridablanca, 41), Runnersworld (Pg. García Faria, 25 - Vila Olímpica), Deportes Atletas - D. Catalan (Carretera de la Bordeta, 7), i en línia a: www.cursasantantoni.cat i www.championchip.cat. Les inscripcions es tancaran el 10 de gener o en arribar a 3600 participants.
Preu: propietaris de xip groc, 13 €; lloguer de xip blanc de l'organització, a retornar, 15 € (2 € seran per a una ONG); fora de termini, 18 €.


A la 1 del migdia:
                                  
TAPAlaGANA
1r concurs de tapes del barri. Inscriu-t’hi i participa-hi amb la teva tapa! Premis per als guanyadors. Pots consultar les bases del concurs a tapalagana.blogspot.com.
Inscripcions: lalluisamolanocomlarahola@gmail.com.
Lloc: Comte d’Urgell (entre Tamarit i Manso)
Activitat gratuïta



A les 6 de la tarda:

Teatre: La Flauta Màgica – Comèdia musical
Versió catalana de l’òpera de W. A. Mozart, dirigida per Ignasi Roda, que n’ha fet l’adaptació amb acompanyament de piano. A càrrec del grup de teatre El Triangle.
Lloc: Teatre dels Salesians (Rocafort, 42)
Preu: 8 €
Venda anticipada d’entrades dijous 12 de gener al Racó de la Cultura (Viladomat, 75) i dilluns 16 de gener a l’Associació de Veïns (Floridablanca, 38), de 18:30 a 20h.

A 2/4 de 8 del vespre:

Correfoc Infernal
Amb la presència de la Porca de Sant Antoni i de les colles convidades de Bocs de Can Rosés i dels Diables de Masquefa. Us hi esperem a tots, no hi podeu faltar!
Sortida: Calàbria/Av. Mistral
Recorregut: Calàbria / Gran Via de les Corts Catalanes (lateral) / Viladomat / Sepúlveda / Rocafort/ Floridablanca / Calàbria / Jardinets de l’Alguer.



viernes, 20 de enero de 2012

Obstacles: Paradigma del sistema edicatiu

                            
Paradigma del Sistema Educativo from Pseudociencia Monetaria on Vimeo.

Avui des de La Pissarra 2.0 us volem mostrar un atractiu vídeo produït per RSAnimate que circula per la xarxa. El seu creador és Sir Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans.

En el vídeo hi trobem una interessant reflexió al voltant del paradigma del sistema educatiu actual.  Ken Robinson ens suggereix que “el sistema educatiu actual va ser dissenyat, concebut i estructurat per a una era diferent” i es que peca “d’excessiva estandardització, les escoles s’organitzen com si fossin fàbriques amb una mentalitat de cadena de muntatge quan hauríem d’anar en la direcció oposada”.

Aquest educador britànic avalua, a més, l’atractiu que té l’educació als nostres temps resumint que el clàssic argument d’estudiar molt per garantir un bon treball ja no es cap garantia en els temps que corren. Finalment, Robinson conclou la reflexió exemplificant l’excés de pensament lineal en depriment del pensament divergent amb un test que demostra que el sistema acadèmic dominant acaba per deteriorar la capacitat d’interpretació divergent dels alumnes per enfilar-los en un sentit convergent i lineal.

Sens dubte, una opinió interessant, progressista i revolucionària la que ens ofereix Sir Ken Robinson en aquest vídeo. Una reflexió que ens vol fer pensar en el paradigma del sistema educatiu actual. Vosaltres, què n’opineu?

miércoles, 18 de enero de 2012

Actualitat: Les AMPA, sense subvencions de la Generalitat


Les Associacions de Mares i Pares de Catalunya denuncien que el Departament d'Educació de la Generalitat no ha convocat els ajuts que els donava des de feia 30 anys. En conjunt, aquestes subvencions suposaven 320.000 euros, que anaven destinades a les AMPA dels col·legis públics i concertats de Catalunya. 

Segons la presidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), Imma Fuyà, el govern atorgava fins ara 200.000 euros a aquesta entitat, una xifra que soposa el 30% del seu pressupost. El fet d'haver de prescindir d'aquests diners els ha obligat a tancar els programes de dinamització a diverses comarques catalanes i, conseqüentment, a acomiadar les 10 persones que els impulsaven. 

També n'ha parlat el vicesecretari de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapaes), Jesús Fernández, que ha qualificat la situació de "greu". Diu que la supervivència d'aquesta entitat està en dubte perquè, a banda de no rebre la subvenció del 2011, encara no han rebut el 60% de la subvenció prevista pel 2010. 

Tot i que preveien retallades, les AMPA no s'imaginaven que la Generalitat pogués prendre mesures tan dràstiques, i ara reflexionen sobre la possibilitat de cercar noves vies de finançament. Mentrestant, la Fapac s'ha sumat a les protestes per les retallades que han tingut lloc aquesta tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, com a defensora de l'educació pública. 

martes, 17 de enero de 2012

Un pas endavant? El preu de ser els més efectius



Avui volem parlar del sistema educatiu de Corea del Sud, que darrerament ha obtingut la màxima puntuació en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa, fet per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest informe reconeix que el país asiàtic té un dels millors i més efectius sistemes educatius el món, ja que actualment, 8 de cada 10 estudiants coreans van a la Universitat.
En les darreres dècades, el país asiàtic ha fet una forta inversió en educació, ja que considera que estudiar és una garantia essencial del seu futur econòmic. De fet, el 1945, quan la península coreana es va alliberar després de 40 anys de colonialisme japonès, tan sols el 22% de la població sabia llegir i escriure. Als anys 1960, la riquesa mitjana de Corea del Sud es podia comparar a la d’Afganistan.

Però per aconseguir una posició de privilegi en l’educació mundial, Corea del Sud ha hagut de lluitar molt. Ho ha fet des del camí de la disciplina i l’esforç. Per a poder anar a la Universitat, els i les sub-coreans han de pagar un preu molt alt: el seu nivell d’estrès és el més gran de la OCDE, alhora que són els menys feliços, ja que estudien, de mitjana, 49,9 hores a la setmana i l’índex de felicitat és de 65,1 sobre 100. A més, el resultat d’aquest sistema educatiu tan exigent i competitiu es trasllada també en un gran nombre de suïcidis entre els estudiants de Primària, Secundària i Batxillerat, amb xifres al voltant dels 200 suïcidis anuals.

Amb aquestes xifres tan escandaloses ens hem de preguntar, val la pena pagar aquest preu per a tenir el sistema educatiu més efectiu? Corea del Sud crea estudiants qualificats o robots infeliços? Obrim el debat tot recordant que diumenge passat, TV3 va emetre un interessant 30 minuts titulat "El preu de se els primers", que us recomanem. 


lunes, 16 de enero de 2012

Entrevista: Fèlix Elbaile, creador d'El blog del Pedagog

"L'educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança"

El pedagog Fèlix Elbaile



Per començar quan i per què decideixes crear El blog del Pedagog?

El blog del Pedagog comença un 21 de maig de l’any 2006 i el per què és la suma de diverses coses: posar en pràctica el que havia llegit sobre els  blogs, saber si seria capaç de fer un blog mínimament atractiu, ser un punt de trobada per la gent del món de l’educació, tenir un espai públic on poder dir la meva, etc.

Quins objectius persegueix aquest bloc?

L’objectiu inicial del blog queda recollit en el subtítol inicial que és “Opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. Posteriorment, vaig introduir d’altres com és recollir i enllaçar allò que considero important pels professionals de l’ensenyament i del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC); un altre propòsit és recollir els punts més destacats referits a l’educació dels programes electorals dels partits polítics quan s’apropen unes eleccions i, per últim, facilitar un lloc on qui vulgui pugui publicar coses referents a l’educació.

Quins continguts en matèria educativa hi has anat tocant, des de la teva perspectiva pedagògica, durant la teva experiència com a blogger?

He anat tocant de tot, no crec que es pugui dir que sóc monotemàtic ni molt menys. Ara bé, els temes que toco sempre són temes dels quals estic ben informat i sóc prou coneixedor per la meva experiència professional. Intento defugir de les reflexions immediates i poc meditades com sovint veiem que fan els mitjans de comunicació, per exemple, en temes com l’informe Pisa o d’altres on s’informa i es debat a cop de titular.

A la capçalera de la pàgina escrius “opinions lliures, però respectuoses, sobre temes d’educació, política i de caire social”. A partir de què decideixes publicar? Quines fonts d’informació prioritzes?

Decideixo publicar a partir de veure que les notícies sobre l’educació i l’ensenyament en els mitjans de comunicació sempre són males notícies i que s’agafen per la vessant escandalosa i espectacular. Sé que sóc un gra de sorra en aquesta platja de mitjans de comunicació però no per això volia deixar de contribuir a donar un altre, un més, punt de vista diferent sobre el tema educatiu. Prioritzo les fonts originals com són el DOGC, els estudis, els informes, els professionals de l’educació, l’experiència que et dóna la teva professió, ..... poques vegades els titulars dels mitjans de comunicació.

Amb més de cinc anys i mig d’experiència en el món dels blocs, quins consells oferiries als joves interessats en educació que vulguin entrar en aquest àmbit de la comunicació sobre l’àmbit educatiu?

Jo els hi diria que fer un bloc sobre qualsevol tema és un molt bon exercici per a ells mateixos ja que des de posar el títol d’aquest a escriure una entrada rere una altra implica tot un procés que va des de la informació sobre el tema, passant per la comprensió d’aquest i arribant a l’elaboració simple de l’escrit que vols publicar. Si ets un estudiant fer un bloc és un magnífic exercici de classe.

Ja fa temps que aportes les teves opinions sobre l’educació. Penses que en la societat d’avui en dia hi ha prou reflexió al voltant d’aquest tema?

No, i cada vegada menys. Ja he dit abans que ens informen a cops de titulars espectaculars. A mi em sorprèn molt quan es fan públics informes com el Pisa i als pocs minuts ja s’està dogmatitzant i pontificant sobre els seus resultats. M’ha passat diverses vegades que quan jo me l’he acabat de llegir i d’entendre’l ja havien passat uns quants dies i allò ja no era notícia i que les conclusions eren diferents a les dels titulars dels mitjans de comunicació.

I no només no n’hi ha prou reflexió sinó que l’educació s’ha convertit en un magnífic camp de batalla política on cap dels nostres partits polítics s’ha pogut resistir a la temptació de ficar les urpes per tal de poder transformar la societat a la seva imatge i semblança.

A nivell genèric, com veus el panorama educatiu actual? I cap a on creus que s’està caminant?

El veig molt desorientat i polititzat. No és de rebut tenir noves lleis cada dos per tres. Fa temps que dic que l’educació li serveix al poder per tenir entretinguts i distrets d’altres problemes més greus a la gent, hem arribat a la versió moderna de  l’antic “panem et circenses” dels romans i mentre ens barallem pels temes educatius ens esclaten al nostre voltant les bombolles immobiliàries, el sistema bancari, el sistema sanitari, el teixit industrial i de serveis, etc.

Crec que ens encaminem cap un ensenyament menys sofisticat des del punt de vista de voler fer moltes coses i cap a una professionalització més gran per tal que l’ensenyament, sobretot el secundari, deixi de ser un refugi de gent rebotada d’altres sectors. A nivell directiu cal la incorporació de gent preparada per aquestes tasques i anar substituint a aquells que moltes vegades fan una direcció insulsa i que no afegeix cap valor a la dinàmica del dia a dia.

Penses que el canvi de govern generarà grans canvis en el món educatiu? S’està parlant del batxillerat de tres anys, la llibertat en l’elecció del centre educatiu, potenciar bilingüisme castellà – anglès (trilingüisme en les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia), canviar el sistema d’oposicions per als professors, etc. 

N’estic convençut que el govern del Partit Popular voldrà fer i farà grans canvis en el món educatiu, és més, estic d’acord en que s’han de fer grans canvis però... si aquests no són consensuats amb la resta dels partits polítics a la que hi hagi un canvi de partit en el govern tornaran a desfer el que s’hagi fet. Així portem més de trenta anys. El món educatiu i de l’ensenyament necessita d’un marc legal bàsic i estable el temps.

Aquests són els canvis que sembla que impulsarà el govern. Personalment, què creus que s’hauria de treballar per ser un país educativament més eficient?

A banda d’un marc legal bàsic i estable en el temps, la professionalització de les direccions escolars és fonamental i urgent així com la formació i selecció dels nous docents. Un altre aspecte a tenir en compte és decidir d’una vegada per totes quins són els continguts i les competències bàsiques que han d’adquirir els nostres alumnes i deixar de banda tanta parafernàlia addicional que s’està fent avui dia. L’escola no pot ser el receptor i dispensador de totes aquelles necessitats que la societat i els pares són incapaços de fer per si mateixos. En els ensenyaments obligatoris s’haurien de treballar bàsicament els aprenentatges instrumentals.

Tot plegat en un context de retallades que també afecten aquest àmbit quan l’educació ha de ser la major inversió per a un futur millor...

És cert que l’educació ha de ser una de les més grans inversions per a un futur millor però ... compte! Hem d’invertir en funció del país que tenim i en funció de la seva realitat social i econòmica. No sempre per ficar-hi més diners tindrem més bons resultats, no tot sempre és una qüestió de diners. Moltes vegades es fa més i amb millors resultats quan es treballa de forma coordinada i per objectius concrets i mesurables. Ens hem perdut moltes vegades en grans objectius poc mesurables i que comportaven unes grans despeses econòmiques.

Captura de pantalla de la pàgina El blog del Pedagog

viernes, 13 de enero de 2012

Família: Activitats del Festival FLIC


Si aquest cap de setmana us ve de gust fer una cosa diferent però alhora educativa amb la canalla, no us podeu perdre el Flic, el Festival de literatures i arts infantil i juvenil. L'objectiu d'aquest festival és donar a conèixer la literatura oral i escrita als nens i joves d'entre 0 i 18 anys. I com es fa? Cada localitat acull un conjunt d'activitats en espais culturals, com ara escoles, biblioteques, mercats, llibreries, museus, etc. En aquests espais s'hi fa teatre de petit i gran format, exposicions, i tallers de molts tipus. Tot plegat per animar els més joves a créixer a través de la lectura. El Festival FLIC va començar el passat 17 de desembre i posarà el seu punt final el proper 4 de març. Podeu consultar totes les activitats a l'agenda de la pàgina web del FLIC. Nosaltres, de moment, us convidem a participar en les activitats d'aquest cap de setmana!


Lloc: Biblioteca Municipal de Lloret de Mar ( Lloret de Mar )
Data i hora: 11:30 h. 14 / 01 / 2012
Edat: 0-3 años
Entrada gratuïta
A càrrec de: Tantàgora amb Laia Porta

Un músic posa la banda sonora a les pàgines d'un llibre. Amb el so del seu instrument, el músic ofereix als assistents melodies, cançons populars i d'autor que acompanyen a les il·lustracions dels llibres escollits. Aquesta activitat posa de manifest la funció narrativa de la música.


Lloc: La Central del Raval ( Barcelona )
Data i hora: 12:00 h. 14 / 01 / 2012
Edat: Públic familiar
Entrada gratis
A càrrec de: Roser Ros


Lloc: Mercat de les Flors ( Barcelona )
Data i hora: 19:00 h. 14 / 01 / 2012
Edat: Públic familiar
Adults 15€, nens 7,5€
A càrrec de: Cia Mar Gòmez

Perdent el temps uneix la trajectòria de dos artistes de diferents àmbits: la ballarina i coreògrafa Mar Gómez, que aporta la teatralitat a través del moviment, amb la calidesa i sentit de l'humor, i Ignasi Gil amb la seva acrobàtica destresa. Dos personatges formen part d'un gran engranatge: viuen tancats dins d'un rellotge sense saber-ho. Quan arriba el dia, el temps s'atura, l'engranatge es trenca i les hores de vida s'acaben. Enlloc d'aprofitar per fer allò que mai faran, decideixen perdre el poc temps que els queda... divertint-se!


Lloc: Tantàgora ( Barcelona )
Data i hora: 17:00 h. 14 / 01 / 2012
Edat: Públic familiar
Entrada exposició gratuïta, taller 3€ nens
A càrrec de: Escola d'art el Triangle i Tantàgora

El taller d'art El Triangle de Sant Cugat va acollir durant l'últim Flic la maleta d'autor realitzada per la dissenyadora gràfica Rosa Llop. Els nois i noies van fer diverses creacions que conformen la mostra que poden visitar aquest any al Tantàgora, on es convidarà els visitants a fer una visita guiada on podran tocar llibres, escoltar contes i fer funcionar el cap i les mans participant en els tallers proposats.

jueves, 12 de enero de 2012

Obstacles: Nascuts a finals d'any


Tots sabem que variables com la classe social dels alumnes, la professió dels pares o la situació familiar afecten acostumen a condicionar l'exit escolar dels estudiants. Però, en canvi, no tots som conscients que l'època de l'any en què naixem influeix en les notes. Així ho demostren diversos estudis realitzats arreu del món, que indiquen que els alumnes que neixen a finals d'any arrosseguen un dèficit evolutiu que és molt evident en els primers cursos de primària i que es va disminuint a mesura que avancen els anys. 

L'Informe PISA mostra que a la majoria de països hi ha una diferència notable en els resultats obtinguts pels alumnes de principis d'any i els que han nascut cap a finals d'any. Per exemple, a l'Estat Espanyol s'aprecia una diferència de 18 punts entre els extrems de l'any.  El motiu és que a l'Estat Espanyol el sistema educatiu es regeix per l'edat cronològica no per l'evolutiva. Al nostre país, quan comença el curs estan obligats a matricular-se a primer de primària tots els alumnes que compleixen els 6 anys en aquell any natural (cosa que significa que hi ha alumnes que comencen primer amb 5 anys). En canvi, a altres països com Àustria, Suïssa o Irlanda es matriculen només aquells que ja han complert els 6 anys, de manera que cada generació queda partida en dues parts. 

El problema és que els alumnes de finals d'any avancen més lentament i això afecta la seva autoestima, de manera que la situació es converteix en un peix que es mossega la cua. Alguns experts recomanen fer un seguiment més personalitzat dels alumnes per poder detectar les mancances a temps. D'altres, opten per separar els cursos en grups segons l'època de l'any en què hagin nascut els alumnes. També hi ha qui recomana que siguin els pares els que des de casa treballin amb més insistència l'estimulació d'aquests nens perquè el dèficit evolutiu sigui menor en comparació amb els altres nens. 

Sigui com sigui, cal treballar perquè l'època de l'any en què neix cadascú no sigui un obstacle per assolir l'èxit escolar. 

miércoles, 11 de enero de 2012

Actualitat: Projecte TIC-TAC


Avui us volem comentar la notícia apareguda a El Punt Avui en què s'informa del projecte TIC-TAC, una iniciativa educativa que pretén incentivar l'aprenentatge a partir de tallers de robòtica i tecnologia. Segons expliquen els propis responsables, aquest projecte té l'objectiu "d'estimular la creativitat i l'esperit crític dels nens i nenes participants perquè esdevinguin agents del canvi. Aconseguir que les escoles seleccionades esdevinguin escoles imant, o sigui en pols d'atracció per a estudiants de tot el municipi degut a la seva excel·lència en l'àmbit tecnològic". De fet, les inicials TIC-TAC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació per Transformar l'Aprenentatge de la Creativitat) resumeixen prou bé l'esquelet bàsic d'aquesta iniciativa. 

Es tracta de tallers de robòtica desenvolupats per Udigital, un grup de recerca de la Universitat de Girona. De moment, aquest projecte s'implementarà en alumnes de cinquè i sisè de d'educació primària, a més dels estudiants d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) de dos escoles de la zona, a Girona i Salt. La idea passa per a que els estudiants es formin a partir de la construcció i programació de robots que permetin treballar diverses activitats. 

En resum, un projecte innovador i interessant aquest que se'ns exposa avui. Una manera per sortir de la rutina educativa i formar-se mitjançant altres mecanismes que permeten treballar la capacitat de ser enginyós, crític i creatiu. Aprendre amb la tecnologia, i es que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són una realitat i més val saber comprendre els atributs que poden aportar en competència educativa. 

martes, 10 de enero de 2012

Un pas endavant? Educar des de casa



Avui us volem parlar de l’ex-senador dels Estats Units per l’estat de Pensilvània, Rick Santorum, que darrerament ha sortit als mitjans de comunicació com exemple d’un pare que aposta per educar els seus fills des de casa. Santorum, que va estar a punt de guanyar a Iowa l’elecció primària del Partit Republicà per a la cursa cap a la presidència dels Estats Units, va obtenir la primera posició en el sondeig de l’opinió de l’Associació per a la Defensa Legal de l’Educació a la Llar, un lobby que defensa els drets d’aquells pares que prefereixen escolaritzar els seus fills des de casa. De fet, fins el moment el catòlic republicà ja ha educat en aquestes condicions els seus 7 fills, entre els quals es troba una nena- la Bella- que, amb tan sols tres anys, pateix la síndrome d’Edwards, una estranya malaltia genètica.
Segons l’últim informe del Departament d’Educació nord-americà, al 2007 hi havia prop d’1,5 milions d’infants que havien estat educats des de casa, una xifra que augmenta en aproximadament un 1 milió cada 4 anys. En molts casos, aquesta decisió es deu a motius religiosos. El republicà pensa que educant la seva família des de casa “evita que els infants es contaminin amb idees allunyades de la religió i el temor a Déu”.  Les regulacions governamentals respecte aquest mètode educatiu són molt variades: la majoria de territoris dels Estats Units no exigeixen que els nens segueixin un temari mínim concret. Alguns, però, els obliguen a superar un examen anual, i d’altres, com Massachusetts, imposen que un comitè educatiu aprovi una sol·licitud per a poder educar des de casa.
A Espanya, els ensenyaments de Primària i Secundària tenen caràcter obligatòri per a tothom, malgrat que hi ha hagut molts col·lectius que han reivindicat un dret que consideren consagrat en el marc de les llibertats de la Constitució.
Què en penseu, creieu que és legítim educar els fills des de casa? Creieu que és un pas endavant o enrere en l'educació? El debat està servit! 


lunes, 9 de enero de 2012

Entrevista: Ángel Gabilondo, exministre d'Educació

En època de retallades i d'un fort debat sobre el camí que ha de seguir l'educació al nostre país, avui us oferim una entrevista d'Àngel Gabilondo a El País. Es tracta d'una entrevista del mes de setembre, quan Gabilondo encara era ministre d'educació, però parla de temes totalment actuals, com les retallades en matèria d'educació i la gestió del bilingüisme a les aules catalanes.



J. A. AUNIÓN / MARIBEL MARÍN - Madrid - 04/09/2011 

Es viernes, primero de septiembre, y el ministro de Educación, Ángel Gabilondo (San Sebastián, 1949) recibe a EL PAÍS en un edificio en obras casi vacío. Mínima actividad a escasos tres meses de las elecciones del 20-N y en plena polémica por los recortes educativos en un sistema lastrado por el fracaso escolar. Los profesores de cuatro comunidades (Madrid, Galicia, Navarra y Castilla-La Mancha) han lanzado una llamada de auxilio. Gabilondo, antes que ministro catedrático de Metafísica, rector de la Universidad Autónoma de Madrid y rector de rectores, sale en su defensa. Ni son vagos ni llorones, viene a decir. Recortar docentes a costa de subir horas lectivas solo puede perjudicar la enseñanza individualizada y la atención a los alumnos con necesidades especiales. 

¿España puede permitirse recortes en educación?
 Son tiempos de austeridad para todos y estamos trabajando por una estabilidad económica. El Gobierno ha reclamado a las comunidades que hagan este esfuerzo de evitar un déficit. Estamos mejorando en educación; ahora bien, es cierto lo que dijo la comisaria Androulla Vassiliou de que el abandono y el fracaso escolar se resentirán mucho si se hacen recortes. Creo que educación y sanidad deberían quedar al margen de políticas de recorte.

 Si se pone un techo de déficit, ¿por qué no un límite al recorte en servicios sociales?
Soy partidario de que haya un verdadero compromiso en esa dirección. No sé dónde ni cómo hay que hacerlo, pero sé que es imprescindible. A eso le llamo yo un acuerdo de Estado. Y tengo la impresión de que los ciudadanos están bastante de acuerdo. He citado tantas veces esta frase que ya parece un estribillo, pero es verdad: si invertir en educación es caro, no invertir es carísimo.

¿Sabe usted cuál es el alcance del tijeretazo en las autonomías y a cuántos profesores va a afectar?
No, no lo sé. Pero es que, además, no lo sabe nadie.

¿Y no le parece grave que un ministro de Educación desconozca el alcance de los recortes por el sistema que tenemos?
Si fuera por esa razón, sí, pero no es que lo desconozca por el Estado autonómico, sino porque, entre otras cosas, la decisión todavía no figura en los presupuestos de las comunidades. Lo que hay por ahora son declaraciones y algún paso que se ha dado en alguna comunidad en relación con los profesores y el número de horas lectivas.

Pero ya ha habido recortes. Hay 2.000 millones menos para educación en 2011 y no solo son los sueldos de los profesores. Se han eliminado rutas de transporte, programas de compensación, atención a la diversidad...
En lo que el Gobierno llama la función de educación no ha habido menos cantidad este año. Habrá que ver el balance de las cosas que se han hecho en las comunidades. Solo me preocupa que esto nos lleve más allá de lo que llamaríamos la razonable austeridad en tiempos de crisis. Y me preocupan los profesores, su ánimo y su confianza. El profesor no es solo el que transmite conocimientos en las horas de clase. La disposición de 1994 dice que un profesor tiene 37,5 horas de dedicación. Y se manda un mensaje como si trabajara 20 horas y el profesor está las 37,5 horas.

Si no fuera ministro, como profesor, ¿se manifestaría?
No lo sé. Lo que sí haría es hacer valer mis razones de manera democrática y clara. Porque se van a resentir desdoblamientos de grupos, atención a necesidades específicas, seguimiento individual de los estudiantes. Y lo que me importa a mí son los ciudadanos, los chavales, las familias, la educación. Respeto el autogobierno de cada comunidad, pero en este momento en educación no nos podemos permitir que se haga un esfuerzo menor que el que se está haciendo. Luego vendremos a decir que España no mejora en abandono escolar... Y otra cosa. Los ciudadanos han hecho un esfuerzo muy fuerte en España para financiar la educación. También hay que analizar resultados y rendir cuentas.

¿Tiene el ministerio suficiente margen de actuación o ha quedado vacío de competencias?
Tenemos las competencias que tenemos. Esto de las transferencias de la educación no es una cosa que haya hecho yo, me parece que el último que hizo las transferencias fue Mariano Rajoy. Y yo creo que ha producido muchos beneficios para el país; la proximidad, una mayor inversión, una cierta capacidad de gestión y autonomía. No seré yo quien haga un discurso contra la autonomía.
Creo que este sistema es el más beneficioso, pero hay que aplicarlo con un principio de solidaridad. Espero que nadie crea que volviendo a un modo de gobernar más centralista las cosas iban a ir mejor. Se puede hablar del fracaso del pacto [Gabilondo intentó un gran acuerdo de Estado por la educación], pero era también una convocatoria, un espacio para una mayor coordinación.

¿De quién fue la culpa del fracaso del pacto?
Yo me siento responsable, pero no culpable. Creo que no se dieron las circunstancias para el acuerdo porque se abrieron debates que hubiera sido mejor no incluir en ese proceso. En ese momento estábamos hablando del Estatuto de Cataluña. Entonces ya entra el tema de las autonomías, el debate de la lengua, asuntos que dieron complejidad. 

Usted dijo en diciembre: "España saca bien, solo bien en educación". ¿Corremos el riesgo de suspender?
No, no lo corremos. España está mejorando en educación: hay casi cinco puntos menos de fracaso escolar, menos abandono, casi tres puntos. Claro que hay cosas que no van muy bien, pero hay que ver cómo era España hace 30 años, en qué situación educativa estábamos, en las universidades, en la investigación. Venimos de un lugar un poco difícil.

¿Qué falta?
Hemos dado un salto enorme en la socialización de la educación con un sistema, además, inclusivo. Hemos integrado a más de un 10% de personas de otros países. España es probablemente el segundo país del mundo en equidad. Tenemos nueve millones de personas escolarizadas. Ahora hay que asentar esos avances con procesos de calidad. ¿Qué nos falta? Tenemos un sistema un poco rígido que necesita abrirse más. Las medidas que hemos tomado en relación con la FP o con el último año de la ESO creo que lo flexibilizan para que haya menos abandono, menos fracaso.

¿En qué no se puede recortar de ninguna manera?
En todo lo que tiene que ver con programas de refuerzo de apoyo, en la tutorización. Nadie pone en cuestión que tenga que haber Matemáticas y Lengua, pero tenemos que interiorizar la importancia de una enseñanza más individualizada, una atención a la diversidad, a chavales que tienen más dificultades o más cualidades también. Es verdad que en España no está mal la relación de profesores y alumnos, pero esto no es fruta, no se suma como peras y manzanas. Hay que tener un cierto cuidado con que cualquier profesor dé cualquier materia. La prioridad absoluta del sistema educativo es la gente, es decir, la lucha contra el fracaso y el abandono; en eso hemos mejorado y esperamos continuar. Pero si quitamos los programas, los apoyos, si debilitamos la estructura individualizada, el objetivo se puede resentir. Recortar es también priorizar, y pido que unamos las fuerzas para que en educación no ocurra eso. Todos tenemos que hacer un esfuerzo. Los profesores ya han mostrado su solidaridad cobrando menos y, por tanto, han hecho un esfuerzo, y por eso lo último que podemos hacer es culpabilizarles de la situación.

¿Está de acuerdo en que cuantos menos profesores, menos posibilidades de luchar contra el fracaso y el abandono?
No todo consiste en trabajar mucho más, sino en trabajar mucho mejor. Ahora, más profesores permiten una mejor organización. Yo no quiero hacer de consejero de Educación, lo que digo es: cuidado con estas cosas, porque afectan muy directamente a la calidad de la educación y esta afecta muy directamente al futuro del país. Si se manda el mensaje de que los profesores no trabajan, esto me inquieta, me disgusta. Los profesores trabajan muy intensamente y además es un trabajo de una enorme complejidad, que exige una dedicación no solo de tiempo, sino personal. Ahora es el momento de hacer discursos de reconocimiento a los profesores, ahora tenemos la ocasión, ya que tanto hemos hablado de su autoridad. No pongamos en duda su dedicación y su entrega.

Si usted estuviera en un Gobierno autónomo, ¿recortaría algo en Educación?
Quien recorta finalmente es el parlamento autónomo. Yo, desde luego, como he hecho aquí , trabajaría todo lo que pudiera para hacer los mínimos posibles. Desde luego, si las becas no se han recortado, sino que han incrementado en tiempos de crisis, si hemos puesto 96 millones de euros para la gratuidad de los libros de texto, yo digo que al menos se vaya en esa dirección. He hecho lo que he podido para que no haya recortes en educación. Se me ocurren otras cosas en las que puede recortarse, pero no soy yo quien para decirlo.

¿Es el bilingüismo una prioridad?
En España no hemos sido cuidadosos, quizá porque hablamos unas lenguas maravillosas, pero tenemos un déficit.

¿Por qué no se reforma la ley para obligar al bilingüismo, o el trilingüismo, allá donde hay dos lenguas cooficiales?
Igual no es la palabra obligar, pero vamos en esa línea. Es una prioridad para la modernización del sistema y para la igualdad de oportunidades.

Pero si es una prioridad, ¿por qué no se obliga por ley?
Está bastante obligado dentro de nuestras competencias. Por ejemplo, en lo que nos compete, hemos puesto el requisito del idioma en el máster de profesorado y en el acceso a la universidad habrá una prueba oral.

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha dado dos meses a la Generalitat para que cumpla la exigencia del Supremo de hacer al castellano, también, lengua vehicular.
Nosotros nunca hemos utilizado el debate de las lenguas como arma arrojadiza, que parece que algunos lo hacen. Las lenguas son vehículos de convivencia, que, además, han convivido con mucha naturalidad. Así que nunca hemos buscado dramatizar con eso, pero sí nos inquieta que se cumpla claramente la ley. Si hay una indicación que dice que hay que convivir en esa doble vía, habrá que encontrar la fórmula, pero le corresponde al Parlamento de Cataluña estipular en qué modo ha de hacerlo.

Entonces, ha de hacerlo...
Sí, claro, ha de hacerlo en el modo que el Parlamento estime, y buscando en qué cantidad de horas y lugares conviven ambas lenguas, pero desde luego hay una llamada a que se cumpla.

Quedan dos meses de legislatura, ¿está ya este ministerio de retirada?
Nuestra idea es gobernar hasta el último segundo. En universidades, en acceso a la función publica, en FP... Hay mucho que hacer, no tenemos la sensación de dejarnos llevar. No estamos cerrados por fin de ciclo.

¿Cuál es su futuro político? ¿Irá en las listas del PSOE en las elecciones generales?
Lo primero que quiero ser es un digno ministro de Educación y no tengo ningún otro interés. Nadie me ha hablado de listas ni yo he hablado con nadie. Pero siempre he dicho que lo que me interesa es el compromiso público, la defensa de lo público y en esa disposición estoy; soy muy fácil de convencer si se hace desde esas instancias.